Llengua catalana

Orwell es va equivocar d'any

Llucia Ramis

Contra els últims pronòstics, la revista Time ha reconegut Mark Zuckerberg, i no Julian Assange, com l'home de l'any que vam viure perillosament al límit de la democràcia. I és lògic, Facebook representa aquella societat que tot dirigent consideraria ideal: està presa en una xarxa, només accepta el llenguatge feliç del «m'agrada» i «tinc amics», i amb un parell de clics n'hi ha prou per denunciar qualsevol; així es va vetar per exemple un grup de manifestants contraris a la visita del Papa a la Sagrada Família.

El més subversiu que pots trobar ara mateix en l'embolic social són les pàgines Quiero que César Cabo controle mi espacio aéreo i Señoras que pierden el control con César Cabo. De fet, el portaveu d'aquest enemic del poble que ha inventat Foment podria ser així mateix mascle anual, i a veure qui és el valent que l'interpreta en la minisèrie que sens dubte deu estar preparant Telecinco. En qualsevol cas, si alguna cosa tenen en comú aquests tres cavallers -Cabo, Zuckerberg i Assange- és l'autèntic protagonista del 2010: el control.

La marca profilàctica i estèril és més que mai sinònim de mandat, direcció, poder i autoritat. No cal recórrer al Nobel de Liu Xiaobo per trobar a la seva cadira buida una metàfora del temps que vivim. Els Estats Units -on la història es basa paradoxalment en la comunicació i s'enorgulleix de la primera esmena, que defensa abans que res la llibertat d'expressió- ha prohibit als empleats del seu Govern l'accés als mitjans que difonguin continguts de Wikileaks.

I això no es diferencia gaire de l'actual estat d'alarma que salvarà el nostre Nadal. No hi ha res que quedi tan lluny d'un Govern democràtic, presumptament d'esquerres, com la intervenció de l'Exèrcit en una activitat civil. Com sempre, la seguretat és l'excusa perfecta per justificar les restriccions. El Gran Germà vetlla per nosaltres. En el seu títol, George Orwell es va equivocar d'any.

Lengua castellana

La nueva pobreza en Barcelona El Periódico, 16.12.2010

ROSA MARI SANZ, Con techo, sin casa. La nueva pobreza en Barcelona

Más de 25.000 usuarios de Cáritas viven en habitaciones o con allegados

Paradójicamente en el 2010, el que es el Año Europeo de Lucha contra la Pobreza, no se ha reducido un ápice la exclusión social, es más, las entidades del sector constatan día a día la cronificación de muchas situaciones y la aparición de nuevos afectados que llaman a sus puertas al no poder cubrir las necesidades básicas, principalmente, la vivienda. Cáritas de Barcelona alerta de una situación que se está agravando: la falta de un hogar. Del 1 de enero al 30 de noviembre han atendido a más personas que nunca: 55.000 pobres, casi la mitad de los cuales (el 46%, algo más de 25.000), tienen por techo el de habitaciones realquiladas o el de viviendas de amigos y familiares que les dan cobijo.

Lo más dramático de la situación, subrayó ayer la responsable de gestión social y programas de la entidad católica, Mercè Darnell, es que han aumentado considerablemente las familias atendidas con niños (parejas y monomarentales), que representan la mitad de los usuarios. Entre los menores, se ha detectado déficits alimentarios, de escolarización y de educación. «La mayoría de estas familias viven hacinadas en una habitación, tienen que pagar en algunos casos por ir al lavabo, hacer turnos para utilizar la cocina y no disponen de ningún espacio para que los menores estudien».

LA INFANCIA, PREOCUPANTE / Y si la infancia es una de las mayores preocupaciones que mostró ayer también el director de Cáritas de Barcelona, Jordi Roglà, el creciente colectivo de hombres mayores de 55 años con baja cualificación que se han quedado en el paro y los jóvenes que regresan al hogar familiar al no poder pagar ya un piso propio no les van a la zaga. «El problema de la vivienda ha afectado a la clase media y trabajadora, y el paro impide a muchos ciudadanos pagar un alquiler o un realquiler», afirmó.

En cifras, en el balance de atendidos este año (de momento, un 7% más que en el 2009) se mantiene un aumento de usuarios españoles (un 5% más que el año pasado), que ya representan el 36% de los que acuden a la oenegé. Les siguen barceloneses procedentes de América Central y del Sur (26%) y del Magreb (25%). También ha entrado con fuerza un nuevo colectivo, el de personas sub-saharianas solas, que presentan una especial vulnerabilidad.

Las perspectivas no son precisamente halagüeñas, según Roglà, quien augura un 2011 todavía peor. «La congelación de las pensiones, el aumento del IVA y la desaparición de la prestación de 426 euros afectará negativamente a los más desfavorecidos», explicó. Y entre estos, señaló, muchas personas mayores que ya cobran prestaciones por debajo del umbral de la pobreza.

VERBOS: ¿Qué modo? ¿Qué tiempo?

Lengua castellana

Modos y tiempos verbales

En castellano los verbos se conjugan en cuatro modos: indicativo, subjuntivo, condicional e imperativo. Cada modo tiene uno o más tiempos y tiempos compuestos.

Modo indicativo

El modo indicativo se utiliza para describir el mundo de la realidad: qué es (presente), qué era (pretérito), qué será (futuro).

Presente

Se utiliza para expresar acciones que tienen lugar en el momento en que se habla. Por ejemplo:

Juanita canta una canción.

Se utiliza para expresar acciones que ocurren frecuentemente. Por ejemplo:

Lydia nunca desayuna por la mañana.

Se puede utilizar para expresar acciones futuras. Por ejemplo:

El verano que viene mis amigos se van de vacaciones a los Estados Unidos.

Se utiliza para expresar órdenes. Por ejemplo:

Ahora mismo vas a casa de José y traes el libro.

Se puede utilizar para referirse a acciones pasadas. Por ejemplo:

Ayer estaba con Carlitos en el parque y de pronto viene Carla y me dice: ¿A quién esperas?

Pretérito imperfecto

Se utiliza para describir una acción que se desarrolla en el pasado, sin indicar si ha finalizado o no, mientras que el pretérito perfecto nos dice que la acción ya ha concluido.

Se utiliza para hablar de acciones habituales del pasado. Por ejemplo:

Pepe leía muchos tebeos cuando era pequeño.

Se utiliza para dar detalles, como: tiempo, locación, hora, años, sentimientos, características mentales y físicas.

Hacía frió durante la noche.

Pretérito indefinido

Se llama también pretérito perfecto simple.
Se utiliza para hablar de hechos pasados. Siempre son acciones terminadas.

¿Qué pasó?

Suelen utilizarse las siguientes expresiones temporales con el pretérito indefinido: ayer, anteayer, anoche, una vez, dos veces, la semana pasada, etc.

Mi heramano llegó ayer.

Se puede encontrar el pretérito indefinido y el imperfecto en la misma frase.

Cuando navegábamos el domingo pasado nos cayó un chaparrón enorme.

Futuro

Se utiliza para hablar de acciones posteriores al tiempo en que se habla. Siempre existe una dosis de incertidumbre. Nunca se puede estar seguro de la realización de la acción descrita. Por ejemplo:

La próxima semana lo escribiré.

El tiempo futuro se utiliza también para expresar...
...especulaciones del tiempo presente:

¿Qué hora será?

...una probabilidad del tiempo presente:

Serán las cuatro.

...una citación indirecta:

Elena dice que vendrá la semana que viene.

Modo subjuntivo

El modo subjuntivo se utiliza para expresar conceptos que son hipotéticos, contrario al hecho, los que incorporen la expresión de las sensaciones del orador hacia un estado o una acción.

Presente

Se utiliza para expresiones con ser + adjetivo donde no se indica el hecho, sino la opinión del orador hacia un estado o una acción hipotético. Por ejemplo:

Es posible que mañana llueva.

Es bueno que trabajes mucho.

En los siguentes ejemplos se utiliza indicativo, por qué se indica el hecho o la certeza de un hecho.

Es seguro que mañana llueve.

Es verdad que trabajas mucho.

Pero:

No es seguro que mañana llueva.

No es verdad que trabajes mucho.

Se utiliza subjuntivo detrás de expresiones de:

deseo	Quiero que..., Ojalá que...
mandato	El manda que...
petición	Te pido que...
consejo	Te aconsejo que...
prohibición	El guardia impide que...
sugestión	Ella sugiere que...
invitación	Te invito que...
insistencia	Insisto que...
exigencia	Exijo que..

Pretérito imperfecto

Cuando el verbo del que depende el subjuntivo va en pretérito indefinido, imperfecto, pluscuamperfecto o condicional, tenemos que usar el pretérito imperfecto de subjuntivo. Por ejemplo:

Me había alegrado de que hiciera sol.

Futuro

En el subjuntivo ya no se utiliza el tiempo futuro mucho. Por eso no tratamos el uso de este tiempo.

<>

Modo condicional

El modo condicional se utiliza para expresar incertidumbre, particularmente (pero no exclusivamente) en oraciones condicionales.

Si yo comiera más, estaría muy gordo. (no es probable que coma más)

El modo condicional, en ocasiones, se considera un tiempo en lugar de un modo.

Modo imperativo

El modo imperativo expresa una orden, solicitud o prohibición.
Hay dos tipos de imperativo:

Afirmativo

por ejemplo:

¡Canta!

Siéntese usted.

Negativo

por ejemplo:

¡No cantes!

No se siente usted.

Tiempos compuestos

Tiempos compuestos son expresiones con el verbo auxiliar haber + participio.

Pretérito perfecto

Se utiliza para expresar una acción pasada pero cercana a un presente; suelen utilizarse las siguientes expresiones temporales: hoy, esta mañana, este mes, este fin de semana. La forma: haber (presente) + participio. Por ejemplo:

Hoy he visitado a mi hermano.

Pretérito pluscuamperfecto

Se utiliza para expresar acciones pasadas, realizadas en un momento dado del pasado. La forma: haber (pret. imperfecto) + participio. Por ejemplo:

Cuando llegué a casa, Carlos había salido para el instituto.

Pretérito anterior

<>

<>

Futuro compuesto

Se utiliza para expresar acciones futuras, ocurridas con anterioridad a otra también futura. La forma: haber (futuro) + participio. Por ejemplo:

Yo saldré al escenario y tu ya habrás subido el telón.

Participio Presente / Gerundio

El gerundio es una conjugación que termina con -iendo o -ando. Muchas veces es precedido por alguna forma del verbo auxiliar estar. Se utiliza para expresar acciones que estan pasando.

Está lloviendo.

Conocéis a Ana María Matute?

Leed sus cuentos

Les enquestes...

El Periódico,18/2/2009

JOSEP-MARIA Terricabras, L'enquesta com a arma política

(El Periódico,18/2/2009)

(FER) Fa molts anys que en Joan Estruch i en Salvador Cardús, en un treball magnífic sobre la joventut a Catalunya, ens posa en guàrdia sobre les enquestes sociològiques. Els que n'han fet per guanyar-se la vida ho poden confirmar. Les enquestes ben fetes --alguna n'hi ha-- són caríssimes, complexíssimes i serveixen només per indicar alguna tendència, per fer algun senyal, i poca cosa més.

Em diverteixen especialment les "d'intenció de vot" en què es diu que "si les eleccions fossin avui..." passaria això i allò. La cosa és còmica, perquè precisament les eleccions no són avui i el que contesta l'enquesta ho sap: per això, avui diu una cosa, i el dia de les eleccions, una altra; i per això s'equivoquen tan sovint les prediccions de vot. És clar, però, que aquestes enquestes no volen reflectir el futur (¿com s'ho farien?), sinó que el van preparant. L'enquesta política no vol descriure un futur incert, sinó que vol prescriure i crear el futur que agradaria.

Són particularment interessants les enquestes sobre la situació a Catalunya, tant si vénen del CIS espanyol com si vénen d'altres bandes. Se'ns diu que la meitat dels catalans no saben quins partits formen el Govern. ¿Per què no posen també al costat quants espanyols coneixen el nom només de dos ministres, sense donar cap pista per a la resposta? ¿I algú es pensa que tothom sap el nom de l'actual president dels EUA? Però, convé, és clar, destacar la ignorància catalana.

La història dels que se senten "més espanyols", "més catalans" o "tan... com", també és deliciosa. Em recorda allò d'"avui t'estimo més que ahir però menys que demà", que és el súmmum de l'estupidesa amorosa. ¿De què es refia la gent quan diu que "se sent" això o allò? ¿D'un pessigolleig, d'un DNI, del lloc de naixement dels pares, del que creu possible o impossible? Però enquestes així es fan perquè es vegi que sentir-se català és pur sentimentalisme. Sentir-se espanyol, en canvi, està bé, respon a la realitat. L'enquesta política no té res a veure amb la veritat, només té a veure amb l'eficàcia. No serveix als ciutadans, sinó al poder.

Mira aquest video i escriu-ne un resum:

Discurs de Joan Solà al Parlament

Llegeix i escriu:

Llengua Catalana                                                  EL PERIÓDICO, 30.09.2010   Els dijous, economia

Antonio Argandoña, Professor del IESE. Universitat de Navarra

Però, hi ha res a reformar?

Els canvis pendents estan connectats entre si i afecten tots els grups socials del país

Dijous, 30 de setembre - 00:00h.

Amb vaga general o sense, aquest país necessita reformes. Reforma significa canvi en les regles del joc: si pagarem més impostos sobre la renda i menys IVA, o si ens haurem de jubilar més tard o no. I això és important per al benestar dels ciutadans, per a les nostres oportunitats i les dels nostres hereus, i perquè la nostra societat sigui més justa.

«Et refereixes a la reforma laboral, és clar», em pregunta el lector. No: la reforma laboral només és una part d'aquesta bateria de reformes que s'han de posar en marxa. Si ens posem a discutir, per exemple, sobre les regles de la negociació col·lectiva, estarem parlant d'estructura de salaris i de creixement d'aquests, i això afecta les pensions: reforma laboral i de pensions estan, doncs, entrellaçades. I si reduïm les cotitzacions socials perquè els nostres productes siguin més competitius a l'exterior, s'haurà de repensar el finançament de la Seguretat Social i, per tant, l'estructura dels impostos: uns pujaran, altres baixaran… No hi ha compartiments estancs.

«Però el que proposes és un fenomenal canvi en totes les facetes de la vida, des del bressol fins a la tomba», em torna a dir el lector. Sí i no. Sí, perquè tot està connectat: per exemple, no es pot reformar l'ensenyament mitjà, professional i universitari, que és la porta d'accés al mercat de treball, sense parlar de reforma administrativa i de finançament. Però també no, perquè no ho podem fer tot alhora, encara que s'ha de tenir visió de conjunt. Per exemple, quan s'arribi a un acord sobre les cotitzacions socials, s'haurà d'arribar a un acord del tipus: «Està bé, però parlarem amb els que discuteixen la reforma fiscal, per veure com es compaginen les nostres propostes amb les seves».

«Sembla que dónes per descomptat que la reforma es farà per consens», em diu el lector. No: en una societat oberta i plural com la nostra, això és molt poc probable. Però sí que fa falta un amplíssim debat, en el qual tothom pugui donar la seva opinió i, sobretot, on els grups d'afectats puguin deixar sentir la seva veu, sigui a través dels seus representants legals, sigui de manera directa. I que algú -l'Estat, lògicament- sigui el defensor dels interessos dels que no tenen veu.

«Però, si no hi ha consens, la reforma no serà possible», respon el lector. Sí que és possible, si tots tenim una disposició oberta per resoldre els problemes del país, és a dir, que ens agafem als nostres privilegis. I dic privilegis, i no drets, perquè gairebé sempre les posicions encastellades no miren de defensar drets bàsics, sinó avantatges adquirits als quals no volem renunciar. Això forma part de l'adjectiu justes que han de tenir les reformes. I justes no significa igualitarisme. Justes significa, per exemple, que el treballador de 60 anys, que ja no té temps per redreçar la seva pensió, no en resulti perjudicat, mentre que el que té 25 anys i, per tant, molta vida laboral per endavant, assumeixi una part important dels costos. Pot ser just, per exemple, que alguns que ja han guanyat deixin de guanyar durant un temps, potser a canvi de promeses de compensacions futures: el teu sou pujarà poc els pròxims anys, però t'ho compensarem en la teva pensió futura.

I s'haurà d'explicar als ciutadans el perquè de les reformes, una tasca que correspon als polítics, els grups d'interès, els experts i els mitjans de comunicació. Habitualment, el que trobem són propostes enfrontades, en què uns airegen arguments d'eficiència (necessitem tornar a créixer de seguida), altres, limitacions pressupostàries (Europa ens obliga a reduir el dèficit), i altres, raons de justícia (que els treballadors no paguin la factura). És veritat que en gairebé totes les qüestions humanes hi ha interessos contraposats, però també hi ha una cosa que ens afecta a tots, i això és el que s'ha d'explicar als ciutadans: a la llarga, a tots ens interessa créixer, a tots ens interessa que el dèficit es redueixi i a tots ens interessa una societat justa.

Al final, s'haurà d'apel·lar al sentit comú: tots ens hem d'estrènyer el cinturó, poc o molt; tots hem de pagar, poc o molt, més impostos (ja n'estem pagant). Una democràcia no és una batalla campal per conservar la porció del pastís que ens ha tocat, i tota reforma és un exercici de sana democràcia, en què tots ens hem d'esforçar per assumir la nostra part dels costos, abans de gaudir dels beneficis. És el mateix que en un matrimoni en crisi, la frase «que comenci cedint ell (o ella), que en té la culpa» sona molt bé, però és la garantia d'un conflicte sense solució.

Tot això és possible. Altres ho han fet, i nosaltres ho vam fer en el passat. És veritat que la nostra societat ara és més individualista que la de fa uns anys, però encara conservem molta capacitat de pensar en els altres. El que potser necessitem és una mica de lideratge, perquè pugui aplicar a aquest poble allò que la llegenda deia del Cid Campeador: «Déu, quin bon vassall si tingués un bon senyor».

1.Llegeix l'article i omple els espais buits amb les vocals que hi manquen (amb titlla o dièresi)

2.Rellegeix l'article i resumeix-ne les idees principals.

3.De quin tipus de text es tracta? Quines tècniques utilitza per atraure l'atenció del lector?

4.Redacta un text semblant sobre un tema que t'interessi.

Antonio Guerrero, " La conjura dels necis"

Quan parlem de la superficialitat de la societat és molt fàcil recordar els molts programes televisius que fan gala d'aquesta superficialitat i que estan adreçats a aquesta capa social. Però hi ha molts altres casos, mes preocupants, d'aquesta frivolitat.

Un exemple d'això és que estem immersos en una greu crisi econòmica. La gent està indignada amb els bancs i la classe politica.

Sembla mentida que no siguem capaços de mirar-nos a nosaltres mateixos. Amb tots els anys d'estudi a les escoles, d'haver vist i viscut temps difícils i amb tota la informació que hi ha als nombrosos mitjans, ens vam ficar a la voràgine consumista. Tots estirant més el braç que la mànega al crit de "si el veí pot, jo també".

No vam protestar quan ens van apujar el preu de la vivenda, teníem alguna cosa millor en què pensar?

Ah! sí, la construcció empenyia, teníem feina, guanyàvem calers.

A més, perquè preocupar-se d'estalviar?. Millor que ens comprem cotxes (ampliant l'hipoteca), que fem viatges cars, que canviem sovint de roba. Viurem a tot luxe, expansionarem les nostres empreses, invertirem en qualsevol cosa. El veí ho fa, jo no?..., i PUF!

Ara hem de pagar les conseqüències de no haver escoltat la veueta que ens deia que això no aniria bé. La nostra consciència, que tant havíem trigat a forjar, fou vençuda per un aire d'optimisme populista.

Potser algú ens ha pres el pèl, potser ens interessa més el que té el veí que pensar d'una forma coherent en nosaltres mateixos, potser ens interessa més la comoditat momentània que la lluita pels nostres drets, potser som peixos morts  i el corrent se'ns emporta.

                                          

de cap als PRONOMS FEBLES:

LLENGUA CATALANA

PRONOMS FEBLES

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS VERBALS

Complement directe

a) Si el CD és definit, és a dir, si va introduït per un article (el, la, els, les), un demostratiu (aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell/a/s/es) o un possessiu (meu/teu/seu i les seves variants), se substitueix per:

EL / LA /ELS /LES

Ex: He agafat els llibres de la biblioteca. Els he agafat de la biblioteca.

M’ha regalat la samarreta que jo volia. Me l’ha regalada. (observem que el participi del verb ha de concordar amb el gènere i nombre del CD).

b) Si el CD és indefinit, és a dir, si no va introduït per cap article o va introduït per un indefinit (un, algun, qualsevol…) o per un quantitatiu (molt/a/s/es, poc/a/s/ …), se substitueix per:

EN

* Quan fem la substitució, l’indefinit o quantitatiu es queda igualment en l’oració.

Ex: Menja pomes. M’ha regalat una flor.

En menja. Me n’ha regalat una.

Ha comprat molts iogurts.

N’ha comprat molts.

c) Si el CD és neutre, és a dir, es tracta de la paraula això o allò se substitueix

per:

HO

Ex: M’ha demanat això.

M’ho han demanat.

Complement indirecte

- El complement indirecte sempre se substitueix (en singular, sigui femení masculí) per:

LI

Ex : Demana a ell que vingui. Demana-li que vingui/ Li demana que vingui.

I, en plural, sigui masculí o femení, per:

ELS

Agafaven diners als amics. Els agafaven diners.

Cridaven a les veïnes xafarderes. Els cridaven.

Recordeu:

Combinació de CD + CI (el CD canvia de posició davant del CI)

Li + el → el hi Li + la → la hi Li + els → els hi Li + les → les hi

LI > HI

Ex. Compra el jersei al Joan . L’hi compra.

La Marta demana la goma d’esborrar al Josep. La Marta la hi demana.

Agafa els diners al teu germà. Agafa’ls-hi.

CRV (complement de règim verbal o complement preposicional)

a) Si el CRV porta les preposicions a, en, per, se substitueix per:

Ex: Està acostumat (a) que li facin tot.

Hi està acostumat.

b) Si el CRV porta la preposició de, se substitueix per:

EN

Ex: Parlen de la gent tot el temps.

En parlen tot el temps.

CC

a) Si el CC de lloc va introduït per la preposició de, se substitueix per:

EN

Ex: El bus que venia de Barcelona ja ha sortit.

El bus que en venia ja ha sortit.

b) La resta de CCs de lloc, temps, manera o mode se substitueixen per:

HI

Ex: He anat de vacances a Menorca.

Hi he anat de vacances.

Va venir ràpidament.

Hi va venir.

Fa preguntes tot el dia.

Hi fa preguntes.

ATRIBUT

Funciona semblant al CD:

Si és definit per EL/LA/ELS/LES: Ex: El seu cosí és el propietari: El seu cosí l’és.

-Si és indefinit o neutre per HO:

El germà de l’Àlex és esquiador professional: El germà d’Àlex ho és.

Els fills del Josep són tres magnífics jugadors de futbol. Ho són.

• 
  
  
  Si volem emfasitzar l' atribut , és a dir, ressaltar allò que diem del subjecte, el substituïm pel pronom en i repetim l' atribut introduint-lo amb la preposició de i separat per una coma de la resta de la frase.

Exemple: Que n' ets, de maca.De beneita , n' era molt.

Nota: *Quan hem de substituir dos complements verbals en una mateixa oració i ambdós se substitueixen pel mateix pronom feble només en substituirem un, qualsevol dels dos. Ex: Menja plàtans de Canàries.→ En menja de Canàries/ En menja plàtans.

COMBINACIÓ DE PRONOMS

Ordre per substituir-los :

REFLEXIU	2ª PERSONA	1ª PERSONA	3ª PERSONA CI	3ª PERSONA CD/ ATRIBUT	ADVERBIALS
se	te, us...	me, ens...	li, els	el, la, els, les, ho...	en / hi

Ex : Compra pomes al mercat.

N’hi compra. (CD+CC)

Regala flors a les noies.

Els en regala. (CI + CD)

*Excepció : quan la combinació es fa amb un CD i un CI, i el CD és definit, el CD passa davant del CI: Ex: La Maria demana el llapis al company: La Maria l’hi demana (CD+CI); en canvi no passa el mateix quan el CD és indefinit o neutre (això/allò): Ex: La Maria demana mocadors al company. Li’n demana. La Maria demana que l’ajudi al company de taula. Li ho demana.

ACTIVITATS

1. Substitueix els complements destacats pels pronoms febles corresponents. Intenta fer la combinació dels dos pronoms :

Ex : El Pep explicava contes als seus germans. El Pep els n’explicava.

CD CI

(en) (els)

a) Encara no he tornat el joc d’ordinador a en Pau.

b) Has d’enviar la postal a l’Àngels.

c) Vas trobar els nens a la plaça?

d) Ha plantat geranis al jardí.

e) No pots moure la taula de l’habitació.

f) Torneu els exàmens a la professora.

g) Ha tallat l’herba amb la destral.

2. Completa els espais buits de les frases de sota amb les combinacions que pertoquin :

1. 
   
   
   Has de donar l’article al professor. – No pateixis que ja ______ he donat aquest matí.
2. 
   
   
   Va vendre la casa a una senyora argentina: ______ va vendre a molt bon preu.
3. 
   
   
   Has dit a la Neus això que et vaig dir ? No, no ______ he dit.
4. 
   
   
   Ofereix vi i pastes als convidats : ________ ofereix de la millor qualitat.
5. 
   
   
   Portaré les sabates al sabater. Aquest matí _______ portaré.

3. Assenyala els complements verbals que hi trobis i torna a escriure les següents oracions substituint-los (fes les combinacions pronominals quan calgui) :

a) Deixa una nota als teus pares.

b) L’home del cinquè és un pesat.

c) Ha confessat al jutge tots els crims.

d) Hem estat a França aquest cap de setmana passat.

e) Ha comprat un barret a Mèxic.

f) Hem tret força vi de la bóta.

g) La mare explica contes abans de dormir.

h) La mare del Joan és molt jove.

i) Deixa’ns el teu llibre d’anglès.

j) L’Anna va fer un petó al seu xicot.

k) No vol anar amb els pares a la platja.

l) En Marc ha trobat una mosca al seu plat.

m) Direm als amics si volen venir.