Quan parlem de la superficialitat de la societat és molt fàcil recordar els molts programes televisius que fan gala d'aquesta superficialitat i que estan adreçats a aquesta capa social. Però hi ha molts altres casos, mes preocupants, d'aquesta frivolitat.
Un exemple d'això és que estem immersos en una greu crisi econòmica. La gent està indignada amb els bancs i la classe politica.
Sembla mentida que no siguem capaços de mirar-nos a nosaltres mateixos. Amb tots els anys d'estudi a les escoles, d'haver vist i viscut temps difícils i amb tota la informació que hi ha als nombrosos mitjans, ens vam ficar a la voràgine consumista. Tots estirant més el braç que la mànega al crit de "si el veí pot, jo també".
No vam protestar quan ens van apujar el preu de la vivenda, teníem alguna cosa millor en què pensar?
Ah! sí, la construcció empenyia, teníem feina, guanyàvem calers.
A més, perquè preocupar-se d'estalviar?. Millor que ens comprem cotxes (ampliant l'hipoteca), que fem viatges cars, que canviem sovint de roba. Viurem a tot luxe, expansionarem les nostres empreses, invertirem en qualsevol cosa. El veí ho fa, jo no?..., i PUF!
Ara hem de pagar les conseqüències de no haver escoltat la veueta que ens deia que això no aniria bé. La nostra consciència, que tant havíem trigat a forjar, fou vençuda per un aire d'optimisme populista.
Potser algú ens ha pres el pèl, potser ens interessa més el que té el veí que pensar d'una forma coherent en nosaltres mateixos, potser ens interessa més la comoditat momentània que la lluita pels nostres drets, potser som peixos morts i el corrent se'ns emporta.
L'ADAPTACIÓ DE L'ENSENYAMENT AL MERCAT LABORAL