Llengua catalana

Orwell es va equivocar d'any

Llucia Ramis

Contra els últims pronòstics, la revista Time ha reconegut Mark Zuckerberg, i no Julian Assange, com l'home de l'any que vam viure perillosament al límit de la democràcia. I és lògic, Facebook representa aquella societat que tot dirigent consideraria ideal: està presa en una xarxa, només accepta el llenguatge feliç del «m'agrada» i «tinc amics», i amb un parell de clics n'hi ha prou per denunciar qualsevol; així es va vetar per exemple un grup de manifestants contraris a la visita del Papa a la Sagrada Família.

El més subversiu que pots trobar ara mateix en l'embolic social són les pàgines Quiero que César Cabo controle mi espacio aéreo i Señoras que pierden el control con César Cabo. De fet, el portaveu d'aquest enemic del poble que ha inventat Foment podria ser així mateix mascle anual, i a veure qui és el valent que l'interpreta en la minisèrie que sens dubte deu estar preparant Telecinco. En qualsevol cas, si alguna cosa tenen en comú aquests tres cavallers -Cabo, Zuckerberg i Assange- és l'autèntic protagonista del 2010: el control.

La marca profilàctica i estèril és més que mai sinònim de mandat, direcció, poder i autoritat. No cal recórrer al Nobel de Liu Xiaobo per trobar a la seva cadira buida una metàfora del temps que vivim. Els Estats Units -on la història es basa paradoxalment en la comunicació i s'enorgulleix de la primera esmena, que defensa abans que res la llibertat d'expressió- ha prohibit als empleats del seu Govern l'accés als mitjans que difonguin continguts de Wikileaks.

I això no es diferencia gaire de l'actual estat d'alarma que salvarà el nostre Nadal. No hi ha res que quedi tan lluny d'un Govern democràtic, presumptament d'esquerres, com la intervenció de l'Exèrcit en una activitat civil. Com sempre, la seguretat és l'excusa perfecta per justificar les restriccions. El Gran Germà vetlla per nosaltres. En el seu títol, George Orwell es va equivocar d'any.