SALVADOR RUIZ, XILE, NATURA SALVATGE

XILE, NATURA SALVATGE

Xile, “la Tovallola del Pacífic” com l’anomenem sovint, és una terra salvatge de gran contrast orogràfic.

És un país de gent humil, amb molta riquesa i fusió de cultures Hispànica i Andina. Posseeix les millors universitats de Sud-Amèrica.

Gairebé no té indústria, tot i que hi va creixen a poc a poc. No obstant, està considerat el país més desenvolupat d’Amèrica Llatina.

A les ciutats, hi trobem aproximadament la meitat de la població, mentre que el total és de poc més de 14 milions d’habitants. Tret del centre de la ciutat de Santiago, on hi ha els grans edificis de negocis i els comerços, a la perifèria i a la resta del país, els xilens viuen sobretot del medi en constant equilibri.

Un cop fora de Santiago de Xile, trobem que les poblacions o petites ciutats es troben molt llunyanes entre si. Cal recorre mes de 400 o 500Km per l’única via que comunica el país, la Panamericana, d'una vasta extensió allargada i plana que resegueix la gran muralla (els Andes) de prop de 7000 metres d'alçada sobre el nivell del mar al nord i prop de 3000 metres al sud, situada a l’Est del país.

Aquest país ens demostra que la Terra és viva i que es mou, ja que és una zona amb molta activitat sísmica (mes de 2000 volcans en actiu) i grans moviments tectònics entre les plaques de Nazca i la de Sud-Amèrica, que xoquen violentament creant un relleu d’impressionants cadenes muntanyoses (els Andes) amb cotes de fins 6.693 metres d'alçada sobre el nivell del mar (l’Aconcagua a la banda Argentina i Los Ojos del Salao a la xilena) que baixen fins a la cota zero a la costa en només 140 quilòmetres. El desnivell és espectacular. All llarg dels seus 5.900 km de nord a sud, i entre 90Km i 240 km d’Est a Oest, hi trobem una gran varietat orogràfica, allà les anomenen regions. Per exemple, hi podem trobar la regió desèrtica d'Atacama, la central de Santiago, la costanera i turística de Viña del Mar, la del fiords de Puerto Mont, la del llacs de Puerto Natales i la més austral, la regió dels glacials i la Patagònia (Punta Arenas), al l’Estret de Magallanes, on convergeixen l’Atlàntic i el Pacífic. Un dia de clara visibilitat s'hi pot veure la diferència de masses oceàniques, ja que el Pacífic està a 10 metres per sobre de l’Atlàntic. També hi podem arribar a veure “La Tierra de Fuego” i el Continent Antàrtic, del qual Xile posseeix 1.250.000km2 en el seu territori.

La glacera del Grey

(Aquesta taca sóc jo, observant la glacera abans de trevessar-la) 

La Jarick a les platges de Cucao (Illa de Xiloé al Pacífic)

Si mai no heu estat al Sud de Xile i teniu la oportunitat d’anar a la Patagònia, el meu consell és que no ho dubteu. Tindreu l’ocasió d’observar l’espectacle de la natura en el seu estat més pur. Ah! I compte amb la capa d’ozó, es pot apreciar clarament sobre el terreny com està afectant la fauna i la flora de la zona.

Sol de mitjanit (23:30h) Llac del Grey (Patagònia Sud)

Respectem el nostre planeta perquè pugui romandre el més pur possible per les futures generacions, ells també tindran el dret a gaudir-lo i nosaltres tenim l’obligació de preservar-lo.

                                                                                               Haidy, la meva inspiració

Salvador Ruiz.