SŁAWOMIR MROŻEK i els seus contes
(Borzecin, Polònia, 29 de juny de 1930 - )
Sławomir Mrożek va néixer a Borzecin, a prop de la ciutat de Cracòvia. Com per als seus contemporanis, els anys de la guerra, amb l'ocupació nazi a Polònia, l'establiment posterior de la “república popular” després de la guerra i la repressió estalinista van ser de gran influència en la seva manera de veure el món i en la seva manera particular de reflectir-lo en la seva obra.
L' any 1949, en deixar els estudis universitaris d'arquitectura, després de sis mesos, i els d'art, després de dues setmanes, va començar a treballar al diari Dziennik Polski. Per tal d'evitar de ser “allistat” a l'exèrcit comunista, va estudiar també llengües orientals a la Universitat de Cracòvia durant un curt període de temps. Segons diu ell mateix, el de Llengües Orientals va ser l'únic departament de la universitat que va permetre-li d'inscriure's i ara es penedeix de no haver estudiat filosofia, de la qual cosa no se sent gaire orgullós. (Mrożek, 2000). Va començar a publicar regularment els seus dibuixos satírics a la revista d'humor Przekrój i a Szpilki, i el 1958 inicià l'edició del setmanari Postepowiec. Les seves col.leccions de contes, i les seves obres de teatre, amb temes universals, el van fer conegut a Polònia i a nivell internacional. L'any 1963, Mrożek emigrà a Itàlia i després a França, on va quedar-se i obtenir la nacionalitat en ser prohibides les seves obres el 1968 (havia denunciat la participació de Polònia en la invasió de Praga). Més tard va viure uns anys a Mèxic. L'any 1996 va tornar a Polònia, instal.lant-se a Cracòvia.
Les seves històries satiritzen la mentalitat polonesa, l'heroisme romàntic, la grandiloqüència, i les particularitats del sistema comunista. Però l'objectiu principal de la seva sàtira i les seves transformacions surrealistes de la realitat són el comportament humà, les seves ridiculeses, hipocresies i contradiccions. També fa paròdia dels estils literaris i dels tòpics dels contes infantils.
Els personatges dels contes de Mrożek són herois per error, com el de Flaga, que per no haver aconseguit de pujar la bandera (la vol fer passar de través per la porta), el poble el creu revolucionari i el vol fer president. També n'hi ha que tenen vocació d'herois, però només si són aclamats per les seves “gestes”, com a Bohater (L'heroi). (...)
La seva obra és comparable amb El Nas de l'escriptor rus del segle XIX Gogol (Miłosz, 1983, p.:513) i a Catalunya se'n pot fer un paral.lelisme amb els Contes de la veritat oculta de l'escriptor contemporani Pere Calders.
La fama a nivell internacional li arribà també a partir del llibre de Martin Esslin que classificava el teatre de Mrożek dins el Teatre de l'Absurd. Tot i que agraeix a Esslin que l'inclogués al seu llibre perquè així se'l donà a conèixer a la resta d'Europa, Mrożek no vol ser etiquetat dins aquesta tendència pel fet que diu que cap de les seves obres no hi encaixa. Per a ell és tan sols una categoria, res més (Mrożek, 2000). Ja a l'any 1961 va aparèixer la seva obra Policja a la televisió americana i es va representar també al Phoenix Theatre de Nova York.
Els contes i les obres de teatre Mrożek tot i que en part foren escrits sota un règim de govern totalitari, s'inscriuen més enllà de la cultura i circumstàncies poloneses i tenen un abast universal.
Fonts documentals
-
SŁAWOMIR MROŻEK; (contes diversos): Bohater (L'heroi);
-
MIŁOSZ, CZESŁAW; The History of Polish Literature; University of California Press, Second Edition; Berkeley and Los Angeles: 1983.
(Entrevista a Sławomir Mrożek d'Arni Ibsen, escriptora i traductora danesa, al Festival de Literatura de Reykjavik, 2000)
L'ADAPTACIÓ DE L'ENSENYAMENT AL MERCAT LABORAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada