Llegiu aquest article, feu-ne el resum amb les idees bàsiques i escriviu una redacció (unes 100 paraules) responent les següents qüestions: Quines condicions i situació poden portar a un nou feixisme? Com es podria evitar?

El Periódico, 10/11/2009 

JOAN BARRIL,  Desig de ser feixista

Fixin-se com els aniversaris commemoratius cada vegada estan més a prop del fet commemorat. És una manera de guanyar temps al temps o de trobar en la història l’entusiasme que el present no ens pot donar. Catalunya va desplegar la seva artilleria patriòtica amb motiu del mil·lenari. Espanya va fer el mateix el 1992 amb els 500 anys de l’anomenada trobada entre dos mons. Cal preguntar-se si amb la gresca muntada en el 20è aniversari de la caiguda del Mur hi haurà fastos més grans per commemorar el quart de segle.

Les celebracions per la caiguda del Mur ens porten a una vella incògnita. Es tracta de saber com és possible que una civilització com l’alemanya, forjada des de fa segles en la il·lustració, hagi seguit un camí tan turbulent. Abans de ser l’Alemanya que avui coneixem tots, la llengua alemanya va servir per enaltir la filosofia, la ciència, la poesia i la música. Sense caure en l’aventura imperialista de francesos, britànics o espanyols, va demostrar un coneixement del món verdaderament admirable. I, no obstant, cap a finals del segle XIX els alemanys es van embrancar en guerres territorials contra França, les van repetir en la Gran Guerra i van culminar el seu despropòsit sota el mantell del nazisme. Hi ha un magnífic llibre escrit per Rosa Sala Rose i publicat per Alba Editorial, titulat precisament El misterioso caso alemán, en què l’autora dóna algunes claus de com una civilització consagrada a les lletres i a les arts va poder caure en l’abjecció, en el genocidi i en l’obediència cega a un líder. Que un país com Espanya, capaç d’engendrar la Inquisició, d’expulsar jueus i moriscos i de desenvolupar un capitalisme parasitari arribi a les matances de la guerra civil no té cap misteri. Què és el que va passar, doncs, a Alemanya?

Durant molts anys s’ha volgut fer-nos creure que, una vegada derrotats els feixismes, començàvem un camí de pau i de concòrdia. Però el misteriós cas alemany em fa pensar. Com va ser que, passada la derrota dels nazis, va aparèixer un país de nou encuny com la RDA que va insuflar als seus ciutadans els mateixos tics i les mateixes pulsions que els derrotats? El militarisme, l’obediència estatal, la delació, la ridiculització de la democràcia, la cooptació dels dirigents no per la seva vàlua sinó per la seva fidelitat acrítica. Tot això seria la segona part del misteri alemany.

I em pregunto si el problema és estrictament germànic o, per contra, l’ou de la serp no està sent incubat per una camarilla d’estrategs sinó per tots nosaltres. Realment estem vacunats de tornar a caure en el feixisme? Només fan falta uns quants elements per confirmar-ho: la invenció d’un enemic exterior o interior, la subordinació de la llibertat a la seguretat, la convicció de formar part d’una superioritat moral respecte d’altres ciutadans, l’exaltació de la força i de símbols que ens permetin diluir-nos en les multituds, l’atur, la impunitat, la utopia totalitària. Tot això convenientment amanit amb mitjans de comunicació que van insistint en el missatge d’una veritat revelada contrària a la veritat científica. I la presència magnètica d’un líder salvador que ens recordi que qualsevol passat era millor que el present.

És fàcil oblidar els uniformes i el pas de l’oca d’allò que alguns analistes premonitoris ja denominen el feixisme clàssic. Hitler va morir al búnquer. Però mirin-se al mirall i preguntin-se quin és el grau de feixisme que estan disposats a metabolitzar. No es fan por?