1.Llegeix l'article i fes-ne un resum (unes 50 paraules).3.Redacta un text expositiu (unes 100 paraules) explicant un exemple en què s'acompleixi la tesi de l'autor.
Josep Maria TERRICABRAS; Una crisi molt profunda;El Periódico, 29/4/2009
Constato, amb alarma creixent, que, en la nostra pretensiosa societat de la informació, molts, joves i adults, tenen poc caràcter i molt atreviment. Les enormes quantitats d'informació que circulen en tots els mitjans possibles no sembla que sempre tinguin l'efecte de produir ciutadans més ben informats. Aquesta constatació, però, va acompanyada de dues altres: d'una banda, els no gaire informats o mal informats, no acostumen a poder jutjar sobre els temes que es discuteixen, senzillament perquè no tenen una opinió prou formada, prou contrastada; d'altra banda, però, molts dels que no saben opinar sobre qüestions bàsiques de política, economia, religió o cultura, es permeten, en canvi, emetre judicis --sovint molt severs-- sobre persones que ells coneixen poc o gens, sobre les seves intencions i sobre els seus objectius.
Resulta, doncs, que els que no tenen opinió i no són capaços de fer judicis sobre les coses que podrien conèixer, jutgen les interioritats d'altres persones, que no poden conèixer de cap manera. Això és tenir molt atreviment i poc ca- ràcter. Em temo, però, que aquest no serà un fenomen passatger. Potser perquè --m'atreviré a avançar una hipòtesi-- estem construint una societat que podríem considerar --i no caic en cap contradicció-- profundament superficial. Vull dir que un dels trets més profunds de l'actual societat és la seva superficialitat. No només s'accepta --sovint s'aplaudeix-- que la gent no sàpiga gran cosa de les coses que podria o hauria de saber --la ignorància ja no és mal vista, se'n pot fer gala--, sinó que també es dóna audiència als que parlen i pontifiquen sobre les coses que només difícilment poden saber, com ara què pensa un altre, què vol, què ambiciona, amb quines intencions fa això o allò altre.
Heus aquí una societat que diu que respecta la intimitat, però que la trepitja; que diu que valora la ciència, però que en canvi no valora les raons i els arguments; que converteix la informació en música de fons per a qualsevol frivolitat; que confon la crítica amb la xafarderia. ¿I no provoca alarma social, això?
Resulta, doncs, que els que no tenen opinió i no són capaços de fer judicis sobre les coses que podrien conèixer, jutgen les interioritats d'altres persones, que no poden conèixer de cap manera. Això és tenir molt atreviment i poc ca- ràcter. Em temo, però, que aquest no serà un fenomen passatger. Potser perquè --m'atreviré a avançar una hipòtesi-- estem construint una societat que podríem considerar --i no caic en cap contradicció-- profundament superficial. Vull dir que un dels trets més profunds de l'actual societat és la seva superficialitat. No només s'accepta --sovint s'aplaudeix-- que la gent no sàpiga gran cosa de les coses que podria o hauria de saber --la ignorància ja no és mal vista, se'n pot fer gala--, sinó que també es dóna audiència als que parlen i pontifiquen sobre les coses que només difícilment poden saber, com ara què pensa un altre, què vol, què ambiciona, amb quines intencions fa això o allò altre.
Heus aquí una societat que diu que respecta la intimitat, però que la trepitja; que diu que valora la ciència, però que en canvi no valora les raons i els arguments; que converteix la informació en música de fons per a qualsevol frivolitat; que confon la crítica amb la xafarderia. ¿I no provoca alarma social, això?
L'ADAPTACIÓ DE L'ENSENYAMENT AL MERCAT LABORAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada