Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mapa, Cascades Victòria
Cascades Victòria
Moçambic
Moçambic
IMATGES DE GRANADA
IRENE BOADA, La FP surt del túnel
L'ADAPTACIÓ DE L'ENSENYAMENT AL MERCAT LABORALLa FP surt del túnel
Tenim molts llicenciats en temes pels quals no hi ha gaire demanda
professional, en particular en Humanitats
• El fet que la joventut pugui començar els estudis treballant 'in situ' pot
ser motivador
IRENE BOADA
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 5.02.09*
L'Isma Prados, el televisiu cuiner de Cuina per solters, va estudiar
Formació Professional. També ho han fet famosos com l'actor Jordi Mollà
o alts executius com Ramon Paredes, vicepresident de Seat. La FP no
comporta sempre un èxit mediàtic, però sí un èxit més important, avui
dia, que és trobar una feina segura. S'han acabat els grisos temps en què
només els desesperats eren arrossegats a les aules professionals, però,
curiosament, no hem aconseguit fer desaparèixer l'estigma. Encara molts
pares i professors creuen que l'èxit només arriba amb la universitat, quan
la realitat ho contradiu, en gran part.
Tenim molta gent llicenciada en temes pels quals no hi ha gaire demanda
professional, en Humanitats en particular, i això fa que tinguin moltes
dificultats a l'hora de trobar feina, fet que sovint genera molta frustració
al llarg de la vida. Qui estudiï avui un doctorat en Història o en Literatura
ho hauria de fer, majorment, per interès personal i no pas per trobar
feina. Un 30% d'universitaris no acaben els estudis, cosa que representa
grans pèrdues de diner públic.
EN CANVI, la nova FP comença a ser una molt bona opció. Ho prova el
darrer informe de la Fundació Foessa (Foment d'Estudis Socials i
Sociologia Aplicada) sobre exclusió social a Espanya, que mostra que els
estudis universitaris ja no ofereixen tantes garanties com els de FP per
tenir feina. El grau superior de la FP ofereix l'oportunitat de conèixer
diferents matèries i potser passar a la universitat amb més garanties
d'èxit. Actualment, més d'un 25% d'universitaris catalans han començat
per aquesta via. A la Gran Bretanya, per exemple, es va fer un estudi que
assenyalava que els universitaris provinents de la formació professional
treien més bones notes que els que venien del batxillerat.
De cara a fer front a la crisi de feina que podria augmentar els propers
anys, tota preparació, com a país, és poca i una de les solucions passa
per l'apropament entre formació i empresa. En el món universitari, això
s'està provant que és més lent; no obstant, la FP s'està posant les piles
ràpidament i s'acosta a la realitat ocupacional que s'anirà dibuixant en els
propers anys.
A més, s'està recuperant l'enyorada figura de l'aprenent, de manera que
són les mateixes empreses les que contracten els estudiants per fer una
feina que formarà part de la seva formació. El fet que el jovent pugui
començar els estudis treballant in situ pot ser extraordinàriament
motivador i pot evitar les temibles desercions de l'alumnat, que és un
dels principals problemes entre els adolescents, per anar a treballar en
feines de baixa qualificació. Molts d'aquests cursos són promoguts per
les mateixes empreses que necessiten personal especialitzat i que en
cedeixen les instal·lacions i la maquinària.
Actualment, els estudis professionals amb més futur són: disseny i
inversió tecnològica, educació infantil i atenció a persones grans o
dependents, però la diversitat de la FP encara és poc coneguda: des de
turisme, fins a tècnic en futbol, esquí, disseny, restauració artística,
enginyeria i urbanisme, salut, informàtica, fusteria, electrònica, química i
comunicació. Contràriament al que es creu, la inserció laboral d'algunes
especialitats artístiques és altíssima, en especial, disseny d'interiors, arts
aplicades a la indumentària, joieria d'art i escultura. En la majoria dels
casos, els alumnes surten dels estudis amb una feina.
Recordo que quan, a començaments dels anys 90, vaig anar a la
Universitat de Queen's a estudiar Literatura Irlandesa, en un intercanvi
Erasmus, mentre els europeus fèiem Lletres i Filosofia, la nombrosa
comunitat d'estudiants de Corea, Malàisia, Taiwan i Singapur, masculina
en un 98%, feien Empresarials o Enginyeria. Els governs d'aquests països
tenien molt clar en què calia invertir, i els estudiants també ho tenien
molt clar i no dubtaven a demanar préstecs per poder graduar-se a les
millors universitats. La inversió en educació, tant personal com
col·lectiva, és clau per al desenvolupament econòmic d'un país. Hauríem
d'estudiar millor els països que ho fan bé i no només Finlàndia.
EL CAS DE Corea del Sud, per exemple, és especialment interessant per
l'embranzida que ha agafat en educació en pocs anys. Ha passat a ser el
primer país del món que té una proporció més gran de joves que acaben
l'educació secundària, quan fa només una generació estava entre els més
baixos, i també és el segon en resultats d'escolars en Matemàtiques. Pel
que fa a educació superior, és el tercer país després del Canadà i el Japó.
Les inversions han estat enormes, particularment, en noves tecnologies.
Convindria que també nosaltres enviéssim els nostres estudiants a
universitats i centres de formació de prestigi internacional o els ho
facilitéssim amb beques i préstecs. La nostra obligació és que sàpiguen
quina realitat es trobaran.
Però, és clar, per a això convé que dominin l'anglès que encara no és,
curiosament, matèria obligatòria en la nova FP. ¿Com pot un tècnic en
automoció viatjar a l'Àsia si és analfabet en la llengua franca?
Fonamental també seria el desenvolupament i la inversió en orientació
professional. El món professional canvia ràpidament, i estudiants, pares i
professors haurien d'estar ben informats de quines són les professions
que necessiten més gent i del que és avui la nova FP.
*Periodista i filòloga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada